Les Trente Glorieuses et le développement de la plage de Calais

Les Trente Glorieuses et le développement de la plage de Calais

Ci dessus : La digue Gaston Berthe. On voit la troisième rangée des chalets commerciaux à gauche Ci-contre : Projet d’aménagement de la plage signé René Coucy après-guerre (archives privées de la famille Coucy, tous droits réservés) - (archives privées de la famille Coucy, tous droits réservés)

Ja fa 100 anys!

Actualitzada 29/08/2021 a les 06:31

Ja fa 100 anys que els Consellers de ca La Vall canten entusiàsticament: “Per patrona us aclama / el Consell amb gran amor / i amb entusiasme proclama / que d’Andorra sou tresor. / Les parròquies andorranes / Vós, Reina, vulgueu guardar.”Ja fa 100 anys que el bisbe Joan Benlloch glossà poèticament Meritxell per a Andorra amb la lletra de l’Himne Andorrà. El mossèn lauredià Enric Marfany hi posà l’ànima, la música: “…i del cel vida em donà / de Meritxell la gran Mare… Creient i lliure onze segles / creient i lliure vull ser…”.Ja fa 100 anys que un novici de la Companyia de Jesús va escriure: “Història de Nostra Senyora de Meritxell, Patrona general de les Valls d’Andorra, venerada en el seu Santuari situat en lo terme de la Parròquia de Canillo.” Formoses i profètiques les primeres paraules: “Puig he escollit y santificat aquest lloch a fi que lo meu nom persevere en ell per sempre…”.Ja fa 100 anys que l’ermità Joan Mora, natural de Sispony, que precedí en les funcions Pere Gomà, va fundar un benefici eclesiàstic al Santuari de Meritxell especificant en el seu testament: “L’obligació a l’obtentor de haver de enseñar la Doctrina cristiana y de llegir y escriure als noys que si presenton…”, posant d’aquesta manera la primera pedra a l’obra social, lúdica i educativa de la Mare de Déu de Meritxell, avui AINA.Ja fa 100 anys que mossèn Cinto Verdaguer contemplà la Corona de la Mare de Déu de Meritxell en el cercle dels llacs dels Pessons. La cantà: “Damunt son front llueixen / los dotze estanys Pessons, corona hermosa / que del brillants i gemmes li ofereixen / aquestes cimes on lo cel reposa / que del zenit despresa / queda entre terra i cel aquí suspesa.”Ja fa 100 anys que Josep Gresa, síndic general de les Valls d’Andorra, va escriure als ciutadans d’Andorra: “Andorrans, és arribada l’hora de correspondre a l’amor i la gratitud de la que, per espai de temps immemorial, s’ha complagut d’espargir per tot Andorra des de son tron de Meritxell… recordem-nos, segons les possibilitats de cadascú, a la corona, formada amb les almoines, els adreços, altres joies de què hem de fer ofrena a nostra Reina… que és la glòria d’Andorra i la perla de Meritxell.”Ja fa 100 anys que mossèn Blas, rector de Canillo i capellà de Meritxell, des de l’anonimat conreà la iniciativa del senyor síndic. Feu equip amb els Consellers de ca La Vall, els honorables comuns de Canillo i d’Encamp per a la recapta de joies i per als preparatius de la Festa de la Coronació, 8 de setembre de 1921.Ja fa 100 anys que el bisbe Justí Guitart, acompanyat de dos jesuïtes, visità cada una de les parròquies de l’Església de les Valls, la setmana abans de la Coronació per explicar el sentit evangèlic de la Coronació de la Mare de Déu de Meritxell.Ja fa 100 anys que el 8 de setembre de 1921 el cardenal de Tarragona, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, amb el bisbe d’Urgell, Justí Guitart i Vilardebó coronaren solemnement la venerada imatge de Nostra Senyora de Meritxell amb l’assistència del prefecte dels Pirineus Orientals, Delegat permanent del Govern francès, el Delegat permanent de la Mitra, el Consell General en ple, les Autoritats comunals i un nombrós concurs de feligresos d’arreu de les Valls.Ja fa 100 anys que La Veu de Catalunya, diari barceloní (dijous, 15 de setembre de 1921) en la crònica de la festa publicà: “L’al·locució que el cardenal Vidal feu parlant amb el veritable llenguatge del cor a tots els presents que omplien l’església malgrat el temps plujós i l’hora avançada per a retornar a llurs fogars. Ho feu amb tanta unció i eloqüència que després de felicitar-los per les proves d’estimació i afecte que havien donat a la seva Patrona, malgrat la molta aigua que no havia pogut apagar el seu amor, els exhortà coralment a continuar amb tals mostres de pietat filial i encesa caritat.”Ja fa 100 anys que l’Andorra de 1921 ens deixà un camí obert per seguir, posant tota la nostra estimació a la Mare de Déu de Meritxell, que és la dolça Mare de tots i la meva Confident, que ens acompanya en silenci en el camí personal de cadascú i en el global de tot el poble andorrà.Ella ens somriu a tots i ens va dient: “Amor i fidelitat són dues cares d’una única medalla: la felicitat de tot un Poble Andorrà”.Les fulles de l’arbre andorrà es renoven cada any. Però les arrels de l’arbre són les mateixes.

Las joyas, cuanto más justas… ¡más preciosas!

El confinamiento por el coronavirus ha impulsado muchas iniciativas empresariales que permanecían en cajones a la espera de que sus ideólogos encontrasen tiempo para dedicarse a ellas. Es el caso del colectivo Origen, que vio la luz en mayo de este año. Origen está integrada por ocho firmas joyeras de Catalunya, unidas por la voluntad común de fomentar una joyería ética y responsable. Las marcas integrantes son Adoro mi oro, Adriana Díaz Higuera, Emilie Bliguet Ethical Jewellery, ILFO unique ecojewels, Juia Jewels, Koetania, Majoral Joies y Teresa Estapé. Cuentan con el apoyo de la oenegé Medicus Mundi Mediterránea, que fue además una de las impulsoras de la iniciativa.

Emilie Bliguet –emprendedora de origen francés detrás de la firma que lleva su nombre– y Katja Jesek –oriunda de Alemania y propietaria de Adoro mi oro– son quienes tuvieron inicialmente la idea. “Nos costaba entender que en España no hubiera ya un movimiento como Origen en favor de una joyería ética y responsable”, explica Bliguet. Más tarde se les unió Adriana Díaz y, en febrero del 2019, se puso en contacto con ellas Medicus Mundi Mediterránea. El forzado reclutamiento en casa les brindó la oportunidad de tirar adelante el proyecto.

Origen El proyecto cuenta con el apoyo de Medicus Mundi

Origen tiene como objetivo “divulgar la joyería ética tanto entre los profesionales como entre el público en general, dar a conocer las graves consecuencias ecológicas y sociales de la minería y facilitar la reconversión de las firmas convencionales a una joyería más responsable”, señala Bliguet. Reivindican que el oro y las gemas cuanto más justos, ¡más preciosos! Para ello cuentan con la certificación Fairmined, el único sello internacional que dispone de licencia oficial para firmas joyeras en España.

Hasta el 2 de noviembre se puede visitar en las instalaciones de Majoral de Barcelona (Calle de Santa Fe de Nou Mèxic, 3, local 4) una exposición de joyería ética integrada por joyas de las ocho firmas de Origen. El colectivo ha publicado también un manifiesto que defiende un proceso de cambio hacia un modelo de joyería responsable basado en la transparencia y la trazabilidad del producto.